Videovigilància a l'empresa

Sistemes de videovigilància: intimitat i protecció de dades

Per evitar la vulneració del dret a la intimitat i a la protecció de dades personals de les persones treballadores, haureu d'informar a tota la plantilla que obtindreu imatges a través de sistemes de càmeres de vídeo per monitorar l'activitat laboral. A aquests efectes:

• Comunicar prèviament aquesta mesura, per escrit i de forma expressa, clara i concisa.

• El sistema de control de videovigilància ha d'estar degudament senyalitzat.

• Les càmeres s'han d'instal·lar a les àrees de treball o d'atenció al públic. Per tant, no és vàlid situar-los en zones de descans, oci o de caràcter reservat on hi hagi una expectativa raonable de privacitat. Així mateix, s'han d'ubicar en llocs visibles, tant per a les persones treballadores de l'establiment com per al públic en general.

Per exemple, en analitzar l'acomiadament d'una cambrera que no va atendre adequadament els clients i que va regalar productes als seus amics, el Tribunal Suprem ha considerat que les imatges obtingudes per les càmeres de seguretat són una prova vàlida que no enfronta el dret a la intimitat:

• La instal·lació del sistema de videovigilància és una mesura justificada per raons de seguretat (per al control d'actes il·lícits imputables a empleats, clients i tercers).

• El treballador havia estat informat de l'existència de la instal·lació d'aquest sistema i tenia ple coneixement de la ubicació de les càmeres.

Si la informació sobre l'existència del sistema de vigilància es realitza mitjançant l'exhibició del distintiu de l'AEPD, les imatges serviran com a mitjà de prova en cas d'acomiadament disciplinari encara que no s'informi explícitament sobre la finalitat específica de l'ús de les càmeres (n'hi haurà prou que els treballadors siguin conscients i estiguin informats de la seva existència). No obstant això, i per evitar controvèrsies, és aconsellable informar sobre aquestes finalitats, indicant com una d'elles el control de l'activitat laboral a l'efecte de prendre mesures disciplinàries.

 

Càmera oculta: segons el context

En determinats contextos, encara que el treballador no hagi estat informat de la instal·lació de càmeres de videovigilància, la gravació d'imatges amb càmera oculta com a prova pot considerar-se lícita en cas d'acomiadament, sense que això vulneri el dret a la intimitat. Per fer-ho s'han de complir els requisits següents:

• Mesura justificada. L'empresari ha de tenir sospites i indicis prou greus de l'existència de conductes irregulars i il·lícites per part del treballador.

• Mesura necessària i idònia. És imprescindible que sigui l'únic mitjà que permeti a l'empresari verificar la il·licitud de la conducta sospitosa. És a dir, si no fos per la càmera, no seria possible acreditar l'incompliment o l'autoria dels fets que es pretén imputar a un treballador.

• Mesura proporcional. Les càmeres han de tenir l'única finalitat de verificar la presumpta conducta irregular.

• A més, no es poden utilitzar de forma generalitzada o indefinida, ni per a futures investigacions ni per simple curiositat. Tampoc no es poden utilitzar per dur a terme avaluacions aleatòries.

A aquests efectes, el Tribunal Suprem va declarar com a prova lícita l'obtenció d'imatges a través d'una càmera oculta. L'enregistrament mostrava que una treballadora domèstica havia intentat obrir una caixa forta de la família (s'havia instal·lat una càmera de vigilància –sense senyalització ni distintiu visible– després de patir un robatori en aquest mateix habitatge):

• La quantitat robada en el primer robatori era elevada (30.000 euros).

• La càmera oculta que van instal·lar només enfocava l'armari en què es trobava la caixa forta; no apuntava cap altre punt de l'habitació ni de l'habitatge.

• La conducta sancionada de la treballadora podria constituir una infracció penal, i en aquest tipus d'actuacions –constitutives en delictes– es permet la videovigilància legalment autoritzada sense necessitat d'informar prèviament a les persones afectades.

No és necessari que el distintiu de l'AEPD s'hagi col·locat al domicili, ja que fer-ho hauria frustrat la possibilitat de provar l'incompliment greu, així com la possibilitat de demostrar-ne l'autoria.

Tot i que no es pot acceptar que la més mínima sospita de robatori o altres irregularitats pugui justificar la instal·lació d'una càmera oculta, l'existència de sospites raonables i fonamentades (en aquest cas s'havia produït un robatori amb anterioritat) podria ser suficient per poder instal·lar un sistema de videovigilància sense necessitat d'informar prèviament els treballadors i utilitzar les imatges obtingudes com a prova d'un acomiadament.

 

Diferències

En definitiva, hi ha diferències entre un sistema de videovigilància permanent i d'un ocult, instal·lat expressament en presència de sospites fundades:

• En el primer cas (sistema de videovigilància permanent), és necessari que es compleixin les obligacions d'informació i que els treballadors tinguin coneixement de la instal·lació de les càmeres abans de posar-les en funcionament.

• En el segon cas (càmera amagada per sospita), l'obligació d'informació es podrà ometre de manera excepcional, sempre que es compleixin exhaustivament els requisits d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat de la mesura.

 

Abans d'instal·lar un sistema de videovigilància, informeu expressament els vostres treballadors. A més, les càmeres han d'estar senyalitzades i només es poden instal·lar en zones de treball o d'atenció al client.